Examen final Pobles

Les etapes s'inicien amb el folklorisme liberal naturalista vs. el regionalista (1880-1900), seguit de l'etnografia amb rigor científic (1900-1936), el folklorisme de postguerra i l'ús franquista (1939-1980) i el debat actual sobre patrimoni cultural (1980-actualitat)

Els mètodes són: 1) la recerca de trets diferencials en zones predefinides (Caro Baroja), 2) l'estudi de la comunitat com a unitat d'anàlisi (Pitt-Rivers) i 3) el realisme etnogràfic basat en temes i contextos històrics (Narotzky i Terradas)

L'antropologia científica va néixer en un context colonial on expedicions naturalistes (com la Malaspina) proporcionaven materials per a museus i "zoos humans" on s'exhibien nadius de les colònies

Discurs antropològic:
- Madrid, Canàries, Andalusia
- Metges, enginyers...
- Influència Il·lustració
- Evolucionista i positivista
- Ciència i anticatòlica
- Cerca perspectiva científica a les ciències naturals
- "Folk-Lore" espanyol

Discurs folklòric:
- Catalunya, Galícia, Euskal Herria
- Humanistes
- Influència idealisme romàntic alemany
- Psicologista i difusionista
- Mirada conservadora i tradicional
- Cerca cultura popular i tradició a món rural
- Folklore identitari

El règim franquista va reduir la diversitat cultural a simples "tipismes" com vestits i danses regionals (gestionats per la Sección Femenina) per buidar-los de contingut reivindicatiu i reforçar la unitat nacional espanyola

Es distingeix la família troncal al nord rural (herència indivisa al primogènit, hàbitat dispers i un sol matrimoni per generació) i la família nuclear al sud (herència igualitària, parentela i població concentrada en pobles).

Originàriament es referia a un gos de caça, després va passar a designar un "mestís" francocatalà i finalment es va usar despectivament per als immigrants espanyols no adaptats, tot i que avui s'ha reivindicat com a identitat multicultural

Aquests valors s'estructuren en la dicotomia "honor i vergonya", on l'home ha de demostrar valentia, força i virilitat sexual, mentre que la dona és la responsable de mantenir el pudor i la vergonya de tota la família

La patrimonialització és una construcció social que selecciona elements del passat per convertir-los en símbols d'identitat col·lectiva, sovint motivada per estratègies econòmiques com el turisme cultural

La primera onada (1901-30) va ser atreta per grans obres com el Metro; la segona (1951-75) va ser la del "desarrollismo" de postguerra; i la tercera (1995-2012) ha estat la de la internacionalització de la immigració.

Caro Baroja va estudiar la bruixeria perseguida per la Inquisició basada en l'adoració al diable, mentre que Lisón es va centrar en creences populars gallegues al marge de l'Església, com el mal d'ull o la Santa Companya

L'enveja actua com un mecanisme regulador que sanciona els qui destaquen o ostenten riquesa, obligant els membres de la comunitat a viure amb modèstia per evitar ser víctimes del "mal d'ull".

La condició d'investigador i subjecte d'estudi alhora, el problema de fer una etnologia regional i el conflicte de les identitats a Espanya.

L'arqueòleg britànic William John Thoms.

Recuperar una imatge real d'Espanya, més enllà del romanticisme, analitzant els costums sobre el naixement, el matrimoni i la mort.

Per reduir la diversitat cultural a "tipismes" com les "danses regionals" o els "vestits regionals", buidant-los de contingut reivindicatiu.

Caro Baroja se centra en la bruixeria satànica (adoració al diable), mentre que Lisón estudia la bruixeria pagana (creences al marge de l'església com el mal d'ull).

Una processó nocturna d'ànimes on qui encapçala la fila porta una creu que, si l'entrega a algú, provoca que aquesta persona emmalalteixi i mori.

"The People of the Sierra", publicada l'any 1954.

L'honor per als homes, basat en la valentia i la força, i la vergonya per a les dones, vinculada a la pudor i la virginitat.

En un sistema on l'herència és indivisa per al primogènit (hereu o pubilla) i només es permet un matrimoni per generació dins la casa.

Originalment designava una raça de gos de caça, després va passar a significar "mestís" (francocatalà) i finalment es va usar per referir-se despectivament als immigrants no adaptats lingüísticament.

L'emancipació tolerada de la comunitat, la construcció d'identitats i llaços socials, i l'exaltació de l'entusiasme col·lectiu.

Lisón seguia el funcionalisme britànic (investigació de problemes concrets i treball de camp llarg), mentre que Esteva seguia el model americanista (antropologia psicològica i mirada global).

Un centre de classificació on s'internaven indigents i immigrants considerats "il·legals" que arribaven a Barcelona des d'altres punts d'Espanya.

El sexe es refereix als cossos biològics (mascle/femella) i a la seva construcció cultural, mentre que el gènere és la construcció cultural dels rols associats (masculinitat/feminitat).

El dret que adquireix la dona per poder ser mare dins de la legalitat (*matri-monium*).

El discurs antropològic (propi de zones com Madrid o Andalusia) té arrels en la Il·lustració, és positivista i evolucionista, vinculant-se a les ciències naturals i amb un caire anticatòlic i progressista. En canvi, el discurs folklòric (més present a Catalunya, Euskal Herria i Galícia) prové de l'idealisme romàntic alemany, és particularista, conservador i busca l'essència nacional en el món rural, derivant en el que s'anomena folklore identitari.,,,

Les expedicions científiques (com la Malaspina o la del Pacífic) proporcionaven materials biològics i culturals per a museus i exposicions de caràcter comercial. En aquest període, es van popularitzar els zoos humans, on es reconstruïen pobles sencers i s'exhibien nadius (com el famós cas de Sarah Baartman) perquè fessin tasques quotidianes, ballessin o cosissin davant del públic, servint com a mostra del poder colonial i la suposada superioritat de la metròpolis.,,,

El franquisme va utilitzar el folklore per reduir la gran diversitat cultural del territori a simples "tipismes" inofensius, com els "trajes regionales" i les "danzas regionales", gestionats principalment per la Sección Femenina de la Falange. Aquest procés buidava les manifestacions culturals de qualsevol contingut reivindicatiu o identitari profund, transformant-les en una prova folklòrica de la pluralitat de regions dins d'una única i indivisible nació espanyola.,,,

La patrimonialització és una creació i construcció social que selecciona elements del passat (materials o immaterials) per convertir-los en símbols d'identitat col·lectiva que mereixen ser conservats. Aquests processos sovint impliquen l'eternalització de determinades activitats (que deixen de poder evolucionar) i s'utilitzen com a estratègies econòmiques vinculades al turisme cultural, cosa que pot portar a la cosificació de la cultura per fer-la consumible en un mercat capitalista.,,,,

Aquest sistema de valors s'estructura segons el gènere: l'honor s'associa a l'hombria masculina, basada en la valentia, la força física i la virilitat sexual (l'èxit amb les dones). Per contra, la vergonya recau en les dones, vinculada estretament al pudor i la virginitat; la pèrdua de vergonya d'una dona (com la infidelitat) taca directament l'honor de tot el grup familiar i posa en dubte la virilitat i l'autoritat del marit o del pare.,,,,

És un sistema patrilineal amb herència bilateral indivisa on tot el patrimoni (la casa i les terres) recau en un sol fill, anomenat hereu o pubilla. Només es permet un matrimoni per generació dins la unitat domèstica, la qual cosa obliga la resta de germans (els cabalers) a l'emigració, a la solteria o a romandre a la casa com a mà d'obra, evitant així la fragmentació de les propietats i facilitant l'acumulació de capital.,,,

Originalment, el terme designava una raça de gos de caça nocturn i, més tard, va passar a significar "mestís" (especialment d'origen francocatalà). Durant les onades migratòries dels anys 50-70, es va utilitzar de forma despectiva i classista per referir-se als immigrants espanyols que no s'adaptaven lingüísticament al català, tot i que actualment molts sectors han reivindicat el terme com un símbol de la Catalunya multicultural i mestissa ("xarneguisme").,,,

Segons l'estudi de María Cátedra, el "mal d'ull" és una expressió de l'enveja que funciona com un potent mecanisme regulador de la comunitat; aquells membres que destaquen massa per la seva riquesa o ostentació són blancs potencials de la mirada envidiosa que pot emmalaltir el bestiar o els fills. Per protegir-se'n, els individus es veuen forçats a viure amb modèstia i sense destacar, mantenint així l'equilibri i la cohesió social del grup.,,

Caro Baroja es va centrar en la bruixeria perseguida per la Inquisició, que es definia per l'adoració al diable i el seguiment de manuals eclesiàstics per identificar "bruixes" (bruixeria satànica). En canvi, Lisón va estudiar la bruixeria pagana de Galícia, que són creences populars al marge de l'Església basades en poders personals, fenòmens naturals i rituals de protecció o malvestat, com la Santa Companya o el mal d'ull.,,,,

L'antropologia dels pobles d'Espanya es troba amb tres reptes principals: la doble condició de l'investigador (que és alhora subjecte d'estudi), el conflicte de les identitats nacionals en disputa dins l'Estat, i la dificultat de fer una etnologia regional en un país on la diversitat està molt localitzada territorialment. A més, existeix el problema que no s'ha fet mai una antropologia de tot el territori de manera conjunta, sinó estudis de comunitats aïllades o regions concretes.,,,

Els problemes fonamentals són: 1) la doble condició de l'investigador, que actua com a antropòleg i subjecte d'estudi alhora, cosa que pot facilitar o complicar la recerca etnogràfica; 2) el conflicte de les identitats a Espanya, entenent que és un país de nacions amb identitats en disputa i límits polítics històricament qüestionats; i 3) la dificultat de definir l'objecte d'estudi d'una etnologia regional, que requereix una comparativa entre allò que és comú i allò que és diferencial en un territori on la diversitat està molt localitzada.,.

El primer mètode consisteix a determinar àrees i cercar trets diferencials en zones culturals predefinides, una línia seguida per Caro Baroja; el segon mètode utilitza la comunitat com a unitat d'anàlisi per estudiar problemes locals com a expressió de realitats més àmplies, mètode propi de Pitt-Rivers; i el tercer és el realisme etnogràfic proposat per Narotzky i Terradas, que advoca per estudiar els pobles per temes i situar sempre les dades en el seu context de producció i història.,,,.

El discurs antropològic (típic de Madrid i Andalusia) té arrels en la Il·lustració, és positivista, evolucionista, progressista i vinculat a les ciències naturals. En canvi, el discurs folklòric (més present a Catalunya, Euskadi i Galícia) prové de l'idealisme romàntic alemany, és particularista, conservador i cerca l'essència nacional o l'esperit del poble (volkgeist) en el món rural, derivant en el que s'anomena folklore identitari.,,.

Tot i que sovint s'ha omès en la història oficial, l'antropologia científica va néixer en un context colonial; les expedicions científiques i naturalistes (com la Malaspina o la del Pacífic) proporcionaven materials biològics i culturals per a museus i per a l'exhibició de zoos humans, on es mostraven nadius de les colònies per demostrar el poder de la metròpolis. Aquesta relació va continuar amb la creació d'institucions com l'Institut d'Estudis Africans (IDEA) i el Museu Etnogràfic i Colonial de Barcelona ja en ple segle XX.,,,,.

El franquisme va utilitzar el folklore per reduir la gran diversitat cultural del territori a simples "tipismes" inofensius, com els "vestits regionals" i les "danses regionals", gestionats principalment per la Sección Femenina de la Falange. Aquest procés buidava les manifestacions culturals de qualsevol contingut reivindicatiu o identitari profund, transformant-les en una prova folklòrica de la pluralitat de regions dins d'una única i indivisible nació espanyola que només reconeixia "parlas" o dialectes i no llengües.,,.

La patrimonialització és una construcció social que selecciona elements del passat (materials o immaterials) per convertir-los en símbols d'identitat col·lectiva que mereixen ser conservats. Aquests processos sovint impliquen l'eternalització de determinades activitats, que deixen de poder evolucionar per mantenir una suposada "autenticitat", i s'utilitzen com a estratègies econòmiques vinculades al turisme cultural, cosa que pot portar a la cosificació de la cultura per fer-la consumible en un mercat capitalista.,,,.

Caro Baroja es va centrar en la bruixeria satànica, que és la que perseguia l'Església i la Inquisició, basada en l'adoració al diable i manuals eclesiàstics per identificar perfils de dones bruixes. Per contra, Carmelo Lisón va estudiar la bruixeria pagana a Galícia, que consisteix en creences populars al marge de l'Església basades en poders personals, fenòmens naturals i rituals de protecció o malvestat, com el mal d'ull o la processó d'ànimes coneguda com la Santa Companya.,,,.

Segons les teories de Durkheim citades, la festa té tres funcions principals: 1) l'emancipació tolerada i finita de la comunitat respecte a les normes quotidianes; 2) és una eina de construcció d'identitats i llaços socials que reforça la pertinença al grup; i 3) provoca l'exaltació de l'entusiasme col·lectiu i la mobilització de les passions, creant una sensació de sacralitat comunal i efervescència compartida entre tots els participants.,,,.

Aquest sistema s'estructura segons el gènere: l'honor s'associa a la masculinitat, basada en la valentia, la força i la virilitat sexual demostrada per l'èxit amb les dones. Per contra, la vergonya recau en les dones, vinculada estretament al pudor i la virginitat. La manca de pudor d'una dona (com la infidelitat) taca directament l'honor de tot el grup familiar i posa en dubte la virilitat i l'autoritat del marit o del pare, mentre que la infidelitat masculina s'arriba a veure com un reforç de la seva condició.,,,,.

La família troncal (pròpia del nord rural) es basa en l'herència indivisa a un sol hereu o pubilla per evitar la fragmentació de la masia, permetent només un matrimoni per generació dins la casa. La família nuclear (més comuna al sud i zones urbanes) es basa en la parentela, amb una herència bilateral igualitària entre tots els fills i una població concentrada en pobles, cosa que històricament ha portat a una major proletarització agrària en comparació amb l'acumulació de capital del nord.,,,,.

Originalment, el terme designava una raça de gos de caça nocturn; més tard va passar a significar "mestís" (especialment d'origen francocatalà). Durant les onades migratòries dels anys 50-70, es va utilitzar de forma despectiva i classista per referir-se als immigrants espanyols que no s'adaptaven lingüísticament al català. Actualment, el terme ha estat reivindicat per molts sectors com un símbol de la Catalunya multicultural i mestissa, en un procés conegut com a "xarneguisme".,,.

L'enveja actua com un mecanisme regulador i de control social dins la comunitat; aquelles persones que destaquen per la seva riquesa o ostentació són blancs potencials de ser encisats amb els "ulls mals", que poden provocar malalties al bestiar o als fills. Per protegir-se'n, els membres de la comunitat es veuen obligats a viure amb modèstia i sense ostentar, mantenint així l'equilibri social, la cohesió i la distribució igualitària de la riquesa dins del grup.,,.

Són grups com els vaqueiros, pasiegos, agotes o xuetes, discriminats històricament per prejudicis de "puresa de sang" o per les seves formes de subsistència. Molts d'aquests grups han estat endogàmics per l'exclusió externa i se'ls associava a orígens conversos (criptojueus o criptomusulmans), mantenint l'estigma durant generacions sota la creença que la "taca" de la sang no es podia netejar ni tan sols amb el baptisme.,,.

Es va passar d'una universitat franquista anti-científica a una forta politització interna, creant nous plans d'estudi per a les ciències socials. Es van consolidar dos grans models d'institucionalització: el de Carmelo Lisón (seguint el funcionalisme britànic amb requisits de treball de camp llarg) i el de Claudi Esteva (amb un model americanista, mirada global i antropologia psicològica), permetent finalment la professionalització i l'expansió de la disciplina a múltiples universitats.,,,.

La primera onada (1901-1930) va ser motivada per la construcció del Metro i l'Exposició Internacional de 1929; la segona onada (1951-1975) va ser l'etapa del "desarrollismo" de postguerra amb un milió d'immigrants procedents del sud d'Espanya que es van assentar en barris suburbials; i la tercera onada (1995-2012) ha estat la de la internacionalització de la immigració, amb l'arribada de persones d'arreu del món que ha transformat el paisatge cultural català.,,.