Definicions

És l'informe detallat que descriu i explica els procediments a utilitzar, la hipòtesi inicial i el suport bibliogràfic que sustenten una investigació futura

Consisteix en l'elecció de mètodes i tècniques per part de l'investigador per construir una estratègia específica que s'adapti al problema d'investigació a investigar

Abasta des dels mètodes quantitatius (més estructurats) fins als mètodes qualitatius (més flexibles)

Inclou la formulació de preguntes de recerca i objectius

I. Elecció del Tema; II. La Problematització

És el segon pas en la definició del problema, que requereix presentar un problema o interrogant per justificar la investigació, establint una relació explicativa entre les seves parts

El problema de recerca es distingeix per la seva inscripció en un debat teòric o marc de referència conceptual, ja que respon a preguntes basades en el propi treball de camp de l'investigador, o pot formular-se a partir de categories del "sentit comú" o del camp del coneixement teòric.

Ontològica (capturant la realitat dels participants) o epistemològica (entenent fenòmens)

Ha d'indicar una acció (descriptiva, identificar, etc.), el fenomen/situació/procés, i els participants juntament amb la seva localització

Implica la descripció lògica de com es recolliran i analitzaran les dades amb la finalitat de respondre a les preguntes de recerca

El diari de camp, entrevistes en profunditat, sessions de grup (Focus groups), observació i documentació

L'observació participant o treball de camp, juntament amb l'entrevista (oberta, semiestructurada i estructurada) i els grups focals/enquestes

La primera és al principi de l'estudi (Etapa de reflexió i preparació del projecte), que inclou la formulació del problema, selecció de l'estratègia metodològica i selecció de casos. La segona és durant l'estudi (Etapa d'entrada i realització del camp), amb tasques de gestió, ajustament de les tècniques de recollida, execució del camp, i anàlisi preliminar. I la tercera és al final (etapa de sortida, anàlisis final i escriptura), amb tasques de finalització/interrupció del camp, anàlisis intens final, i redacció i presentació de l'informe.

Elements de l'entorn (Factors Ontològics: múltiples realitats socials i culturals) i elements del propi investigador (Antecedents, creences i parcialitat)

És la propensió a buscar, interpretar, afavorir i recordar informació que confirma les pròpies creences i valors, mentre s'ignora o infravalora la informació que les contradiu

És la tendència a creure que la teoria contrastada (o defensada) és la més comuna o estesa, sense considerar els arguments de qui l'avalem, sovint resultat de la "conformitat social"

Pertinència (mesura l'adequació dels objectius al context), Eficàcia (mesura l'abast de l'objectiu i resultats en el període previst), Viabilitat (mesura la continuïtat dels efectes positius un cop finalitzat el projecte), Eficiència (mesura de resultats respecte a recursos utilitzats), Impacte (efectes globals en la comunitat) i Enfocament de gènere (aplicació transversal de conceptes d'igualtat i justícia).

Com un conjunt de proposicions interrelacionades que són capaces d'explicar per què i com ocorre un fenomen, o d'oferir una visió sistemàtica dels fenòmens, especificant les relacions entre variables

Estableix un conjunt de relacions que descriuen i expliquen una regularitat en una realitat determinada, i requereix de la possibilitat de la seva repetició (experimentaicó científica) en condicions similars.

Es defineix com la recopilació i sistematització d'investigacions prèvies que fonamenten un projecte de recerca amb la finalitat d'analitzar un fenomen i emmarcar la perspectiva de l'investigador

És la informació de primera mà, o nova

És la informació que ja ha estat organitzada, elaborada o és producte d'una anàlisi de tercers (com ara traduccions)

Implica l'elaboració de fitxes amb resums de les aportacions temàtiques substantives de cada font consultada, incloent la referència completa, paraules clau i resultats

L'ordre, l'argumentació i l'ús de les fonts

Resumir el text d'un autor sense citar-lo, constituint una apropiació fraudulenta de la idea

L'Estil APA (en la seva última versió, la 7a edició)

És una fase intermèdia crucial on es tradueix un enunciat teòric a elements concrets i mesurables per contrastar la hipòtesi inicial amb la realitat empírica

Com el procés de vincular conceptes abstractes a indicadors empírics

Un concepte que no és observable, és latent (com "el prejudici" o "racisme"). Són els fenòmens o fets que l'investigador estudia.

És la resposta observable, com una resposta de qüestionari o una conducta gravada

Són les propietats latents, aspectes o elements que formen part del concepte (per exemple, el tipus o la intensitat temporal)

Característiques o qualitats del subjecte/objecte d'estudi que adquireixen distints valors que canvien, permetent la seva medició

Són la traducció numèrica o quantificable de les variables; característiques específiques, observables i mesurables que permeten avaluar el comportament d'una variable

És la causa o el factor que explica el fenomen (*explanans*)

És l'efecte o el fenomen que s'està estudiant i les causes del qual es volen determinar (*explanandum*)

La Nominal és mútuament excloent i sense ordre (ex. sexe), mentre que l'Ordinal implica un ordre (ex. nivell d'estudis)

La Contínua es mesura amb valors enters i fraccionats (ex. pes, altura). La discreta només permet números enters.

L'escala d'Interval estableix un ordre on el zero és arbitrari (ex. temperatura), mentre que l'escala de Raó estableix un zero absolut que representa l'absència de la característica (ex. pes)

Descriu la formulació del mètode científic, on l'operacionalització és un pas clau de la ruta deductiva descendent

És l'operació de resumir les dades de manera ordenada en una taula o matriu de dades

És la totalitat d'elements que presenten característiques comunes objecte d'estudi

Són els elements o "segments desagregats" de l'univers sobre els quals recaurà l'obtenció d'informació i a partir dels quals es desplega el mostreig

Permeten l'observació empírica i remeten a coordenades geogràfiques i institucionals, ubicant el lloc on es realitza el treball de camp i d'on s'extreu la mostra

És un subgrup o part de la població seleccionat per obtenir informació i extreure conclusions

Que cada unitat del mostreig té una probabilitat igual i coneguda de ser inclosa en l'estudi, buscant una representativitat estadística elevada

És la inadequació entre la mostra i l'univers que pretén representar

No busca l'extrapolabilitat estadística, sinó l'aprofundiment analític o la generalització en termes de representativitat teòrica. Finalitza quan s'aconsegueix la Saturació (punt on no apareixen noves idees o dades)

És quan l'investigador selecciona intencionalment individus de fàcil accés (ex. voluntaris en experiments), utilitzat habitualment en enquestes pilot

És útil per a poblacions de difícil accés per raons socials (com drogoaddictes o alcohòlics) o poblacions marginals que es coneixen entre si

És l'operació de resumir de manera ordenada en una taula o matriu de dades, registrant la freqüència de les variables per als subjectes de la mostra

És la fase del procés d'investigació que permet la recollida/construcció *in situ* de dades empíriques en el terreny per a la seva posterior anàlisi, creant així el cos primari de dades

Establir la vida real d'una cultura, incloent allò informal, intersticial i no documentat, i captar les contradiccions entre el que s'ha de fer, el que es diu que es fa, i el que s'observa en la pràctica

Comprèn simultàniament el que la gent fa, el que diu que fa, i el que se suposa que ha de fer, incloent la norma escrita com la seva transgressió

Quan l'investigador genera una interpretació del seu significat, la qual cosa implica una construcció en relació amb una elaboració conceptual i un registre

És una errada metodològica que es basa en l'extracció de tota la informació disponible sense criteris de selecció

La modalitat qualitativa per excel·lència que se centra en una unitat delimitada per una frontera, buscant profunditat i il·lustrar una teoria, encara que no la generalització estadística

Una estratègia clau que implica la complementarietat de tècniques en relació amb la hipòtesi o els problemes de recerca

La comparació d'anàlisis fets de manera independent per diferents investigadors

No es construeix *a priori*, sinó que es desenvolupa a través de l'emergència de patrons i la revisió constant

És una adaptació del mètode etnogràfic als espais virtuals, definida com l'estudi etnogràfic de la cultura i interacció en entorns virtuals

S'identifica com un mètode qualitatiu, l'objectiu fonamental del qual és comprendre la cultura, les normes i els valors locals en el context social del grup estudiat

Bronislaw Malinowski (1884-1942)

És l'acte central del treball de camp etnogràfic, la conjunció d'observar i participar

És la presentació de l'investigador al grup social, on s'adopta un rol diferent en cada situació (com a investigador, estudiant de la cultura, o "un *outsider* interessat")

És el resultat de l'observació participant i actua com el suport de l'observació

Observacions Descriptives (al principi: tenen 9 dimensions de les situacions socials), Observacions Enfocades (durant investigació, cerca respondre preguntes) i Observació selectiva (cap al final: enfocades a la comparació i matrius, cerquen evidències contràries a les observacions inicials).

Facilita la formulació de preguntes específiques creuant les nou dimensions de les situacions socials (Espai, Objecte, Acte, Activitat, Esdeveniment, Temps, Actor, Meta i Sentiment)

Una estratègia per aconseguir que la gent parli sobre el que sap, pensa o creu; és una situació social cara a cara d'encontre i observació directa

Com una relació social on es crea o es construeix el marc interpretatiu de l'entrevistat

És la capacitat dels individus de generar contextos dins dels quals s'entenen (o no), i és vital crear un marc interpretatiu perquè l'interlocutor comprengui les preguntes

Estructura Tancada, Estructura Oberta, Semiestructurada o Dirigida, No Estructurada.

Atenció Flotant

Lliure Associació de l'Informant

1. Demogràfiques o biogràfiques
2. Coneixements i Sabers
3. Experiència/Conducta/Accions
4. Opinions, creences, valors i intencions
5. Sentiments, emocions i afectivitat
6. Sensorials

Les Històries de Vida (HV) són una tècnica de recerca qualitativa el propòsit fonamental de la qual és recuperar i transmetre la memòria personal i col·lectiva.

El Relat de Vida és la narració biogràfica que un subjecte explica directament a l'investigador mitjançant una o diverses entrevistes en profunditat. La Història de Vida (HV) és la versió final, completa, rigorosa i exhaustiva elaborada per l'investigador. La HV inclou la narrativa vital del subjecte, a més d'un conjunt de registres documentals (diaris, fotos) i entrevistes a persones de l'entorn social del subjecte (familiars, amics) que permeten completar i validar el text biogràfic inicial. Mitjançant les narracions, es busca relacionar l'individu amb l'estructura social, superant la dimensió privada per assolir l'esfera pública.

1. Transcripció i revisió
2. Lectura preliminar
3. Categorització
4. Codificació

Comprendre les persones des dels seus propis marcs de referència. Totes les perspectives/escenaris/subjectes se tracten com dignes d'estudi. El coneixement produit és sempre informació situada, que se construeix a partir d'entrevistes, documents i diari de camp. Se requereix cura ètica i sensibilitat interpersonal.

Tècnica d'investigació qualitativa que consisteix en una entrevista grupal dirigida per un moderador mitjançant un guió de temes. El seu objectiu principal és obtenir informació qualitativs d'un número limitat de persones.